MUNTANYES DE SAL? MUNTANYES DE GUIX?

Dèiem al nostre post de 28 d'octubre sobre la fira de Súria que Plini parlava d'una muntanya de sal a Hispania que no parava de crèixer. Mentre erem a la fira el bon amic Albert Fàbrega ens va informar que encara que aquesta afirmació era un lloc comú a moltes publicacions no hi havia cap referència a la matèixa a la Història Natural i que aquesta cita pertanyia a un altre autor clàssic (en concret, Aulus Geli).

Feta la cerca corresponent hem trobat a NH:XXXIX, 80 la cita veritable:

"in Hispania quoque citeriore Egelestae caeditur glaebis paene translucentibus, cui iam pridem palma a plerisque medicis inter omnia salis genera perhibetur." És a dir, "...també a Egelasta, a la Hispània citerior, es talla (la sal) en làmines gairebé transparents i des de fa molt temps els metges la tenen com la de millor classe...".

Pel que fa als problemes de la sal romana de Cardona ja els explicarà abastament l'Albert Fàbrega en el llibre que està preparant. Voliem, però, encetar una altra discussió.

La identificació d'Egelasta amb Cardona no pot ser mantinguda, ja que aquesta ciutat ha de trobar-se a la zona de Cuenca, a l'extrem sud de la Citerior. Actualment s'identifica amb Iniesta. Ens situariem, doncs, en una zona totalment allunyada de l'actual Catalunya. No massa lluny d'Iniesta es troba Minglanilla, també amb explotacions salines des de l'antiguitat.

Ens trobem en una zona on en època romana s'explotava un altre mineral: el guix translúcid. Ens ha cridat molt l'atenció que Plini indiqui que les làmines de sal eren transparents. Aquesta és una propietat del guix especular("espejuelo" en espanyol, "lapis especularis" en llatí). Aquest "lapis especularis" s'explotava en mines que se situaven en un radi de 100.000 passes al voltant de Segòbriga (segons explica el mateix Plini en un altre apartat), una distància dins la qual es troba l'actual Iniesta, en direcció Est.

Estem davant una explotació de guixos i sals? De fet, apareixen a formacions geològiques similars. Les grans explotacions mineres de guix especular que s'han excavat fins a la data no semblen arribar tan lluny de la ciutat de Segòbriga, però no es poden descartar ni explotacions a aquesta distància, ni altres explotacions associades, com podria ser la de la sal.




Mines de lapis especularis a Torrejoncillo del Rey(Cuenca). Equip KuanUm!