lunes, 31 de marzo de 2008

ARCO DE ORANGE

De nuevo por aquí, nos proponemos reiniciar las entradas al blog. Y lo haremos presentando un monumento que, aunque ha sido muy reproducido, su vista sigue siendo fascinante, o más bien diríamos "apabullante".

La propaganda romana ejecutada a partir de sus monumentos públicos no deja de ser efectiva, ni dos mil años después. El arco, de tres ojos, fue edificado a inicios del siglo I dC sobre la Via Agrippa, al Norte de la ciudad de derecho romano conocida como ARAUSIO. Esta fue fundada por los veteranos de la Segunda Gallica hacia el 35 aC.

La construcción presenta unas proporciones un tanto exageradas conformando un monumento muy compacto de composición en tres órdenes. Lo que más destaca del mismo es su decoración con una amplia y precisa representación del armamento celta, diferentes rostra navales y la conocida escena de combate del nivel superior (en la imagen de la derecha).







































miércoles, 12 de marzo de 2008

ELS OBJECTES ENS PARLEN! LA CARRONADA DE CAN TORRENTS


Que diu un canó de la Guerra del Francès?

Sabieu que els objectes ens parlen? El que passa és que sovint, o no els sabem mirar bé, o no entenem el que ens diuen, però hi ha gent que només mirant un objecte una estona i investigar-hi una mica ens en pot dir un munt de coses.

El diumenge, 30 de març , a les 11,30 hores, a Can Torrents (Museu de Sant Boi de Llobregat), intentarem sentir el que pot explicar un canó que va estar amagat sota terra durant 200 anys! De pas, participarem en un joc de batalles en un espai geogràfic que ens es molt familiar. Us ve de gust?

Aquest canó que s'ha conservat a Sant Boi és una CARRONADA. Un canó naval fabricat a les foneries de la vall del riu Carron -a Escòcia- dissenyat per obtenir la màxima potència destructiva en combats de proximitat. El canó naval del Museu de Sant Boi romania carregat,
la qual cosa indica que es va abandonar o perdre en plena batalla. La 'carronada' del Museu de Sant Boi, es datada de 1795, i constituïa un pas intermedi entre els morters i els canons tradicionals. Ideada pel general britànic Robert Melville, la Royal Army va adoptar-la com a arma reglamentària a partir de 1789. Aquesta peça és de 18 lliures de calibre i conservava la darrera càrrega, un fet molt excepcional.

Als inicis de la guerra de la Independència, els resistents santboians van aconseguir a Castelldefels la cessió de dos canons; un navili
anglès ancorat davant la platja els va proporcionar també pòlvora i munició per ajudar a derrotar l'enemic comú: l'exèrcit napoleònic.

Un dels canons es va instal·lar davant l'església
de Sant Baldiri; l'altre, a l'era de Martí 'Candeler',
als actuals jardins de Can Torrents. Però
aquests dos canons no van poder evitar que
les tropes franceses, que van entrar en combat
el 30 de juny de 1808, provoquessin una
gran mortandat i importants danys a la població.
A Can Barraquer i als jardins de Rafael
Casanova s'han trobat restes de bales procedents
d'aquella batalla.

Us esperem en aquesta petita investigació sobre la carronada per participar en la nostra particular recreació mitjançant un joc de les batalles al voltant de Sant Boi l'any 1808.

De pas, podreu veure a Can Torrent, l'exposició que els nostres amics i companys Maria Lledó Barrera i Óscar Bestué han preparat sobre "Aquesta desoladora guerra..."

sábado, 8 de marzo de 2008

NOSCE TE IPSVM (CONÓCETE A TÍ MISMO)

Esta inscripción, fue puesta por los siete sabios en el frontispicio del templo de Delfos. Y ella también ha presidido el lugar donde nuestros cuerpos, ávidos de sensaciones corporales y ahítos de nuevos conocimientos, han reposado e ingerido algunas de las recreaciones alimentarias de KuanUm!.


Les II Jornades de Clàssiques van finalitzar amb gran èxit (pel que cal felicitar a la comissió organitzadora i als participants), i ara tots retornem als nostres llocs de treball habituals amb la satisfacció d'haver après coses noves que ens ajudaran en el nostre particular viatge a Ítaca. Però, mentrestant, podem alçar les copes per tots nosaltres i cridar alegrement i ben fort:


EVOHÉ!!!