MISSIÓ A EGIPTE. LA TOMBA DE MONTHEMHAT: un conte cari?

A la Nit dels Museus a Girona, KuanUm oferirà un tast inspirat en el menjar egipic. Serà desprès d'una visita guiada a l'exposició, i per suposat, oferirem també una cervesa sense llúpol.

Ara bé, qui va ser el tal Monthemphat?.

L'exposició sobre la tomba de Monthemphat ens mostra els resultats de les recents intervencions a la tomba (TT34) d'aquest dignatari. Aquesta forma un dels complexos funeraris més grans de l'oest de Tebes, prop de Deir-el-Bahari.

Monthemhat procedia d'una notable família, que havia ocupat càrrecs importants des de feia cinc generacions. El seu pare Nes-Ptah, havia estat batlle de Tebes. Ell mateix va ser, també, alcalde, quart sacerdot d'Amón i governador del sud d'Egipte. Va viure sota la dinastia XXV (kushita), va assistir a la destrucció de la seva ciutat per part d'Assurbanipal (ca. 664-663 aC) i va ser un dels qui facilità la unificació d'Egipte sota el faraó autòcton Psamètic I (Dinastía XXVI). Els assiris l'anomenaven "Rei de la Tebàida" en referència al seu poder real sobre el territori.

El més interessant de la tomba ens ha semblat, però, la presència de grafits escrits en dialecte cari, publicats per Pere Villalba el 2007. Aquests són nombrosos (prop de 60) i ens indicarien una gran presència d'aquests grecs de l'Àsia Menor a la zona de Tebes. Es podria relacionar amb la presència de mercenaris a les ordres de Monthemphat? Aquesta sembla la hipòtesi més plausible però no deixa de ser, a manca de més proves científiques el que es deia a l'Antiguitat: un conte cari.

CONVIVIVM LATINVM A LA UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA

ANTE DIEM IDVS MAI

MMDCCLXI AB VRBE CONDITA Colloquium rhetoris Iohannis Gomethis Pallarensis Hora Sexta Aula DII (502 pels àrabs) Colloquium Kuani Hora Sexta Aula DII (502 pels àrabs) Convivium Latinum Hora Septima Ante Auditorium

El pròxim dimecres, 14 de maig, els alumnes de clàssiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, han organitzat un singular banquet romà en el que KuanUm! té el plaer de participar.

La jornada començarà amb la conferència del profesor Joan Gómez Pallarés, traductor al català de l'obra d'Apici, "L'art de la cuina", per a continuar amb una conferència de KuanUm! sobre la comunicació i valoració del patrimoni llatí mitjançant els sentits. Per a finalitzar, a un triclini imaginari se farà un profitós (en el sentit més literal) àgap llatí, com Júpiter mana. Hi haurà Rex Vivendi, per suposat.

AGUAS CLARAS, FLORES DELICIOSAS

Hace unos dias que KuanUm! desarrollaba en Viladecans su taller anual "Aigua clara, aigua tèrbola". El taller comenzaba con las acostumbradas catas de aguas, y continuaba por el tacto y el olor de las aguas turbias, pero sin olvidar el gran final materializado en una degustación de flores. Éste año no conseguimos la "flor del ciboulette", la del calabacín andaba prohibitiva, per sí dimos con unos cuantos pensamientos y capuchinas de nuestro jardín, flores de guisantes, la acostumbrada hierba salada del delta (esa singularmente gustativa salicornia) y algunos pétalos de rosa. Después del paseo por la ciudad buscando todos aquellos elementos vinculados al patrimonio "acuático", y algo sedientos, nos dispusimos a degustar una deliciosa agua de saúco (otros años hemos probado los dulces y crujientes fritos de sus perfumadas flores sumergidos en masa de harina y miel). Un refresco de vinagre de grosellas y una perfumada agua de rosas nos sirvieron de estímulo para engullir con premura un pisto de verduras y algas acompañado de esas extraordinarias ensaladas que Imma nos había preparado mientras nosotros nos paseábamos por la ciudad.

Para dulcificar aún más el pequeño ágape, unas tostaditas de mermelada de pétalos de rosa. ¡Todo un placer para nuestros sentidos!

MAGNA CELEBRATIO MMVIII

Pasó rápido, y casi sin enterarnos, eso sí, con un sol espléndido y un éxito de público entregado, la edición anual de la Magna Celebratio de Badalona. Desde el rincón del Pistor y el Thermopolium contribuimos con mucho gusto con nuestro trabajo.

Para los miembros de KuanUm!, siempre es un placer compartir nuestros momentos gastronómicos con los talleristas. Ellos nos transmiten una energía y ganas de seguir trabajando, que nos proporcionan una gran satisfacción. Prosit, por todos ellos!

Desde aquí queremos felicitar a todo el equipo del Museo y al resto de participantes y talleristas que durante dos días visitaron los espacios de la antigua Baetulo que cobraron vida.

De una manera muy especial queremos agradecer a l'IES Cristòfol Ferrer de Premià y particularmente a Martí Cuní i Margalida Capellà, ese bonito video que nos ha hecho mucha ilusión visionar y que si queréis, podéis ver en el siguiente vínculo: http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/category/cuina/

CEREA, LA CERVEZA DE LA ANTIGÜEDAD

CEREA (Zythum) es suave (sólo 5,6º), armoniosa, con evocaciones del antiguo mediterráneo, de fermentación alta, endulzada con miel, con el punto amargo y aromático de la artemisa, el incisivo sabor del coriandro (del griego "chinche"), y el aroma herbáceo de nuestro secreto particular extraído de la botica del gran Aquiles.

Cerea es puro aroma que se volatiliza al destapar la botella. Sólo un producto tan deliciosamente ligado a la tierra cultivada podía salir al mercado bajo la advocación de una gran diosa, Ceres.

KuanUm! quiere presentar su propuesta anual. En colaboración con el amigo Àlex Padró (http://www.llupolsillevats.com/cat07/), ofrece, para pública delectación, el resultado de sus últimas investigaciones, el último de sus nuevos "potingues".

Os lo aseguramos, Cerea es maravillosa, un placer para los sentidos, un juego de aromas deliciosos que deseamos os transporten en el tiempo más de 2.000 años atrás.

Sin lúpulo, sin conservantes ni colorantes, sin filtrar, un producto natural y único que desearíamos poder compartir con todos vosotros. Una nueva propuesta de divulgación patrimonial para degustar el pasado a sorbos, sintiéndonos protagonistas de él.

Así es CEREA, la cerveza de la antigüedad, la cerveza de KuanUm!

PROSIT!

¡A vuestra salud!

LA LECTURA

SANT JORDI, DIA DEL LLIBRE I LA ROSA

Per a tothom que ha volgut que els segles el recordessin llegint

Para todos los que han querido que los siglos los recuerden leyendo

For all the people we would like the centuries remembering them reading.

Un llibre i una rosa per a la dama etrusca Seianti Hanunia Tiesnasa (s. II aC) i una rosa i un llibre per al donzell castellà Martín Vázquez de Arce (s. XV dC).

Si alguna persona creu que la Seianti no llegeix, us direm que està llegint un bonic conte sobre la bellesa que du escrit al seu rostre(http://diesdededal.blogspot.com/2008/03/una-dama-etrusca.html)

Gràcies a Sebastià Giralt i a la Wikipedia, dels qui hem agafat les imatges.

ARQUEOGASTRONOMIA vs. ARQUEOALIMENTACIÓ

La Rosa Maria Trias ens ha enviat un missatge que reconstruïm i reproduïm tot seguit, ja que no el podem visualitzar al blog i tampoc el veiem massà bé perquè el servidor ens l'ha deformat una mica.. El missatge diu així:

"Perquè no arqueoalimentació? No creieu que això de la gastronomia no es correspon amb les èpoques que mencioneu? Vaja és només una opinió i sense ànim d'ofendre a ningú, però em sembla que moltes vegades es confonen les coses amb l'ànim de vendre i si som seriosos cal ser-ho sempre, no?Una altra de les coses que em preocupa d'aquests temes és la manca de col·laboració entre investigadors universitaris i investigadors cuiners (no mediàtics) que existeixen però potser no es coneixen. He menjat coses molt ben documentades però immenjables per falta de criteri a l'hora de reproduir-les, sobretot quan la recepta no és precisa ni fòrmula exacta. Cal ser respectuós amb la història i sincer amb el personal, si no sabem ben be com era, mirem de reconstruir-ho però de forma mengivola i explicant la realitat. He trobat aquest blog per casualitat i a partir de la notí­cia del periòdico d'avui (20-04-08) (no sabiem que havia sortit rés -si algú veu quelcom que avisi) Trobo una gran idea el projecte i, a part del nom, sembla seriosa. Espero poder participar en alguna de les vostres propostes ben aviat."

Estem molt contents que la Rosa Maria expressi els seus dubtes. La veritat és que nosaltres també en tenim (i molts) i subscrivim la major part dels seus comentaris.

La raó per la que vam posar arqueogastronomia és per que el nostre interès és el de posar el focus en la gastronomia com la manera de combinar i tractar els aliments pròpia de cada cultura i ecosistema. En aquest sentit pensem que "gastronomia" defineix millor els nostres anhels.

I és evident que s'ha de fer tan des de la màxima seriositat com de la "menjabilitat" del que s'ofereix. No existeixen receptes acurades fins èpoques molt avançades de la història i, per a moments anteriors és molt difícil dir gairebé rés més enllà de la llista d'ingredients.

Però si no som capaços de plantejar-nos el avançar, mai sortirem del punt on ens trobem i, aquí està la proposta de KuanUm!, que està molt a prop dels fogons i dels llibres i, en tot moment, disposats a col·laborar amb qui vulgui, sempre que puguem, ja que anem de corcoll i ens hem de guanyar les garrofes (algun dia en parlarem de receptes de garrofes) fora d'estaments oficials de recerca.

Per acabar, unes notes que confirmen el que deia la Rosa Maria Trias: Al número 11 de la revista Early Science and Medicine, l'any 2006, a la recensió que va fer Philippe BANGE del llibre de Bruno LAURIOUX Une histoire culinaire du Moyen Age, la conclusió que treu és que els historiadors no són cuiners. SIC TRANSIT GLORIA MUNDI. Moltes gràcies, amiga Rosa Maria, estariem encantats de poder-te conèixer i compartir amb tu un berenar a l'ombra d'una figuera.