FREXOLS, UNA MENA D'AROMÀTICA CREP O BUNYOL MEDIEVAL, SEGONS ES MIRI
FREXOLS
Recepta de cuina medieval recollida al Llibre de Sent Soví. De totes maneres de potatges de menjar. Edició de Rudolf Grewe. Barcelona Edit. Barcino, 2003.
CLXVIIII
Qui parla con se ffa ffrexols.
Si vols ffer frexols, se ffa axí: prin sàlvia e menta e
ysop e sagurida e ruda e jurvert e ffaol e moritort e celiandre e comí tendre e
matafalugua e altres bones erbes, de cadascuna segons que.t serà semblant; e
piquales totes encemps ffont he règeu.
Puys ages fferina blanqua bé pessada, e destrempe’n les erbes ab aygua,
e ffe’n resoles.
La recepta ens està presentant una mena de bunyol,
crep aromàtica o truita sense ou.
El mot “frexols”
no figura en el diccionari, però si que una paraula semblant es troba al
gallec: (“freixó”). Segons altres
autors, sembla que derivi del verb
fregir. Si que el diccionari ens parla de la paraula “frèjol”, que significa prim, lleuger. I en aquest cas es podria
relacionar amb el resultat final d'aquestes "truitetes" que queden
molt primes un cop fetes...
També podem considerar-les un tipus de “ressoles” , de les quals trobem als
receptaris d’aquesta època més exemples, algunes amb peix, carn, ous,
formatge...
La recepta medieval no diu res de l'acabat
final, per tant, ens l'hem d'imaginar i li podem donar moltes formes a la
nostra voluntat.
Kuanum planteja aquesta proposta:
·
Preparem primer de tot la massa base,
amb aigua amb gas, farina, un polsim de sal i una mica de llevat. La deixem reposar.
·
Entretant, es piquen els
condiments secs al morter (comí, anís, fonoll...) i en una taula, es trinxen les
herbes i es van depositant en un plat com a de mida de postres. Les herbes
poden ser: sàlvia, menta, sajolida,
julivert, ruda, fonoll (només la fulla), créixens: de tot plegat, una mica de
cada.
·
Totes les herbes han de quedar ben
menudes. En el moment de preparar els fressols, es barregen amb els condiments trinxats i
finalment amb la massa de farina com si fos la base necessària per a preparar
creps.
·
Escalfem la paella a foc mitjà amb
oli (en comptes de llard), i agafem una quantitat aproximada de 40-50 g. de
massa, a cullerades, de manera que quedi ben estès. Aneu amb compte perquè
s'enrosseix molt ràpidament...
·
Es posa damunt un paper absorbent i es menja d'aperitiu o si voleu, postres (es
poden arrebossar amb sucre).
Es pot fer de la mida que hom vulgui, però queda
millor fer-les ben petites, perquè queden més cruixents, ideals per a un
aperitiu.
Totes són herbes digestives i són una manera
agradable de menjar aquestes herbes tan profundament aromàtiques.
un lado la festividad romana correspondiente aproximadamente a las fechas de realización de cada clase, y por otro lado, se vincula estrechamente con los productos de mercado coincidentes en cada momento del año en que se realizan las clases.
Entradas
