jueves, 24 de mayo de 2007

LVDI RVBRICATI MMVII


De nou, KuanUm! , amb la col·laboració de Plàudite Teatre i un nodrit elenc de professionals de la història, l'arqueologia, la literatura llatina i l'animació, organitza per al Museu de Sant Boi de Llobregat la recreació plàstica activa de les seves termes romanes, dins l’espai dels jardins de Can Torrents i les mateixes restes termals.



L’objectiu de la proposta és, una vegada més, aconseguir la comunicació de la qüotidianeitat del món romà així com la posada en valor d’aquest espai santboià dotat d’un indubtable valor patrimonial, amb el desenvolupament d'unes jornades de lleure, festa i tallers i recreacions destinades a tothom.

Aquest any es desenvolupa com a tema central de la proposta l’AQVA, per la qual cosa l’attrezzo i els tallers aniran en general relacionats amb aquest element tan preuat per a la vida de l’home.

Els Ludi Rubricati són un esdeveniment de lleure i difusió cultural, de format mitjà, que actuen com a eix dinamitzador del patrimoni romà de Sant Boi. La característica principal del qual es la recreació activa de diversos aspectes del passat romà mitjançant els cinc sentits.

A la cita, acudirà també el Museu de Badalona http://www.museubdn.es/, com a institució convidada.

EL AMOR


OMNIA
VINCIT
AMOR
El amor todo lo puede
Virgilio, "Bucólicas"

martes, 22 de mayo de 2007

FESTA IBERA AL PUIG CASTELLAR DE SANTA COLOMA DE GRAMANET

El pasado fin de semana del 12 y 13 de mayo, en el territorio del poblado ibérico del Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet, se celebró un año más la fiesta ibérica. Hubo talleres para todos y sol, mucho sol, verdaderamente unos días muy luminosos. Y hubo también gente, mucha gente alegre y curiosa que pudo disfrutar de la montaña y del verdor que nos invadía por todas partes: la primavera estos días fue bastante generosa.

El equipo KuanUm! colaboramos en lo que a alimentación se refería, y tras recolectar los vegetales que siguen existiendo en la montaña desde época ibérica preparamos unas gachas de harina de almortas con manteca de cerdo, setas, espárragos silvestres, semillas de oruga, alcaravea y unos dientes de ajo. Como complemento, aprovechamos las amapolas que crecían aquí y allá, y nos dimos un delicioso festín acompañándolas de miel. El plato fuerte fueron unas borrajas silvestres con un picadillo de ajo y piñones. Y de postre, un queso fresco con miel y semillas negras de amapola que estaba para chuparse los dedos. También fabricamos unos panecillos rellenos de vegetales que no estaban mal del todo. La libación consiguiente fue con un hidromiel de 15 grados.
Fue un dia fantástico que tuvimos la suerte de compartir con los organizadores del acto, el Museu de la Torre Balldovina al completo, quienes idearon esta bonita actividad, así como con la gente de Tea y otros voluntarios entregados que completaron con alegría la función. Gran éxito de público que pudo disfrutar de un entorno magnífico con una compañía algo más que grata, ¿que más puede pedirse a la arqueología, amigos?

Felicidades a todos los colegas del museo, trabajásteis duro y bien, ¡os merecéis los éxitos!

Para completar la fiesta, el día internacional de los Museos organizaron también una magnífica cena en los jardines de la institución, bajo sus frondosas moreras y a la sombra de la torre. El público se volcó en la convocatoria, y como una imagen vale más que mil palabras, a la derecha un ejemplo.

lunes, 21 de mayo de 2007

LA NIT DELS MUSEUS AL MUSEU D'ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA

A la dreta, el grec Soló llança el vi amb la
kylix practicant el dionisiac joc del cótabos

Amb motiu de la celebració del dia internacional dels Museus d'aquest any, i a petició del magnífic departament didàctic del Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya, KuanUm! va preparar una degustació de menjar grec.

L’experiència va ser tot un èxit (felicitats Sònia, Anna, Martas i tot el personal del Museu que ha col·laborat) i l’escultura de l'Esculapi que presideix la nau central del Museu, va haver de contemplar amb no cert estoïcisme la presència massiva de molts interessats i curiosos que volien gaudir dels gustos d’un grec del passat dins un ambient plenament dionisíac davant el món apolíni que pintava l’exposició. I es que amics, Dionisos triomfa una vegada més sobre Apol·lo: aquesta és la veritat.

Els assistents a tan singular simposi van degustar, entre d’altres, platets com l’erébinthos, la chrisokolla, el melimekon o, fins i tot, el kannabis, tot això acompanyat d’un deliciòs melíkraton que vam preparar amb molt de gust per tots aquells que vulguesin gaudir dels cinc sentits.

Aprofitem per felicitar als organitzadors per l'interès d’aquesta iniciativa i nomes ens queda brindar amb un evi evan amb tothom.

sábado, 5 de mayo de 2007

ARTIFEX,ELS QUATRE ELEMENTS-MUSEU D'ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA-GIRONA- TEMPS DE FLORS 2007

Les obres públiques d’època romana van tractar de dominar els quatre elements mitjançant l’enginy humà per tal d’aconseguir portar l’imperi a la seva màxima expressió. La terra, l’aire, l’aigua i el foc van ser utilitzats els uns contra els altres i, finalment, vençuts per tal de deixar-nos un llegat que encara ens impressiona.

La Carme Baqué i l'Aurora Martín van proposar la realització d'un espectacle per a dinamitzar aquesta mostra en motiu de la "Nit dels Museus" de Girona. KuanUm, Plàudite Teatre, Eugenia Delgado Mata (Direcció Escènica) i Maribel Pozo Ruiz (Artista Digital) van desenvolupar un recorregut visual i plàstic mitjançant el qual, els quatre elements van acompanyar els visitants al llarg de tota la exposició.


Va ser el dissabte 12 de maig de 2007 des de les 21 a les 23 hores i es van fer passis cada 10 o 15 minuts. Podeu gaudir d'un video de l'artista digital Maribel Pozo on es veu, en part, i amb la penombra real de l'ambient del monestir, com es va desenvolupar l'acte.

Si voleu veure l'activitat de l'any passat: http://www.youtube.com/watch?v=4lsCS-fFKSU
L’exposició ARTÍFEX pretén apropar al públic l’immens llegat tècnic del món romà, i també els coneixements que aquesta civilització va assolir en diversos camps de la tecnologia i, en especial, de l’enginyeria civil. Calçades, ponts, ports, fars, aqüeductes o preses -obres de les quals ens queden abundants vestigis-, ens parlen d’importants aportacions tècniques que encara avui dia provoquen la nostra sorpresa i admiració.

Minas de Lapis Especularis de Torrejoncillo del Rey (Cuenca)

L’exposició de Girona és una versió adaptada de la mostra presentada amb notable acollida de públic al Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Organitzada conjuntament pel Ministerio de Fomento –a través del Centro de Estudios Históricos de Obras Públicas y Urbanismo (CEHOPU)-, i pel Ministerio de Cultura, la mostra permet conèixer moltes de les grans obres de l’enginyeria romana per mitjà de maquetes de gran qualitat tècnica. A més, per a la presentació a Girona, s'han seleccionat i incorporat interessants objectes i peces originals procedents del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Tots ells constitueixen un singular testimoni d’aquest admirable llegat cultural.



































TORNA LA FESTA IBERA PER RECREAR LA VIDA DELS IBERS DEL PUIG CASTELLAR

El cap de setmana 12 i 13 de maig es celebra a Santa Coloma de Gramenet la 10a Festa Ibera al Puig Castellar

La Festa clourà el 18 de maig amb un sopar del seu Xè aniversari als jardins del Museu


Un any més es celebra la participativa Festa ibera al poblat ibèric Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet, enguany del 8 al 18 de maig. Com sempre, la Festa està adreçada els dies feiners a les escoles (amb concertació prèvia) i el cap de setmana 12 i 13 de maig per a tothom, grans i petits, des de les 10 del matí fins a les 7 de la tarda. L’accés a la Festa és lliure i gratuït.

Al llarg de dues setmanes a peu del poblat s’instal·len un seguit de tallers ambientats que transporten al visitant al moment de màxim esplendor del Puig Castellar. D’aquesta manera, submergits en una recreació del passat de 2.500 anys d’antiguitat, es reviu la vida quotidiana dels ibers i es coneix aquesta cultura que es desenvolupà entre els segles VI i I aC a tot el litoral mediterrani.

Petits i grans poden filar i teixir, fer tovots per aixecar una casa, caçar practicant el tir amb arc, fabricar un collaret o una ceràmica a torn i pintar-la, moldre gra amb un molí rotatori, encunyar una moneda, escriure el nom amb l’alfabet iber, jugar a tabes, trenar espart, amassar una galeta i coure-la, muntar un mosaic, modelar una llàntia o presenciar el ritual d’un enterrament iber, entre altres. I contínuament es fan visites guiades al poblat ibèric Puig Castellar per descobrir-ne les seves restes, per visitar la casa ibèrica reconstruïda al jaciment i per jugar amb els flips (interactius) de l’estació didàctica instal·lada al mateix poblat.

Aquesta desena edició gaudirà d’algunes novetats de celebració del Xè aniversari de la Festa:

- Hi haurà noves activitats com el comerç, la cuina ibèrica, la comunicació amb el poblat de Ca n’Olivé de Cerdanyola, un joc de pistes, música...
- S’ha editat una moneda per intercanviar als diferents tallers.
- S’estrenarà una nova senyalització del jaciment.
- Es simularà una excavació al mateix poblat per conèixer el treball arqueològic.

Excepcionalment, es faran dues activitats a destacar:

- Il·luminació monumental nocturna del poblat ibèric (cim del Puig Castellar) les nits del divendres 11 i dissabte 12 de maig (de 21 a 24 h aprox.).
- Sopar d’aniversari el divendres 18 de maig, com a cloenda de la 10a Festa, amb una degustació de menjars ibèrics a càrrec de Kuanum i una botifarrada popular als jardins del Museu (venda de tiquets al mateix Museu abans del 15 de maig).

La celebració de la Festa es va iniciar l’any 1998 com un dels actes que organitza el Museu Torre Balldovina en la celebració del 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, i s’emmarca dintre del projecte d’actuació al Puig Castellar que va iniciar l’any 1997 l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet amb la finalitat garantir la conservació i la dinamització del jaciment, per fer-lo més accessible, comprensible i interessant per a tothom.

Per a més informació: Magda Clavell, tel. 93 385 71 42 (matins de 10 a 14 h)

MUSEU TORRE BALLDOVINA. Plaça de Pau Casals, s/n. 08922 - Santa Coloma de Gramenet
Telèfon 93 385 71 42, Fax 93 466 09 74. A/e:
m.st.colomag@diba.es. ww.diba.es/museus/mtbsc.htm

JORNADES ROMANES EN MENDIGORRÍA




EN TORNO A LAS GUIJAS

Queremos prescindir de Apicio, con el que últimamente se satura nuestra gastronomía histórica. Y, ¿por qué no hablar de los manjares cotidianos?,
¿de aquellos alimentos que hacían las delicias de la dieta más habitual de nuestros antiguos?

Hoy, tal vez con el regusto del plato preparado por una madre manchega que se empeña -sabemos que le gusta- en cocinarnos con moderación este anciano manjar llano, nos disponemos a cantar las excelencias y miserias de una legumbre de muy mala prensa, la guija. Una semilla que ofrece una harina de tono delicadamente amarillento, fácilmente engordada en la sartén y que, con la ayuda del aceite de oliva y ese aromático y perfumado ajo, combina a la perfección con lo que el campo nos ofrece en la temporada: setas, espárragos silvestres, collejas, ... y ella, esta vieja legumbre, para goce y disfrute de los más carnívoros, puede incorporar hígados y tocinos de nuestro cerdo peninsular (aunque suene a muy dicho, por favor, que nadie se ofenda).

Su nombre botánico es el de Lathyrus sativus, y comúnmente se la conoce por un buen número de otras denominaciones, y ahí van unas cuantas: almorta, alverjón o arvejón, arvejote o arvejo cantudo, bichas, cicérculas, dientes o muelas de muerto, muelas, pedruelo, pinsol, pito, tito; guixa,guixeres, guixes i pedrarols (así se conocen en Cataluña); jarosse, gesse cultivée (le llaman en Francia), chickling vetch, chickling pea, grass pea (por supuesto en lengua inglesa), chícharo en Chile, garbanzo de yerba o fríjol de yerba y, para finalizar, guaya en Etiopía y khesari en la India. Por cierto, se agradece la incorporación de nombres si a alguien le apetece leer ésto y llegar hasta aquí.

La semilla en cuestión tiene forma de muela, parecida a un altramuz, con el que comparte muchas cosas, aunque más dibujada y con personalidad quizá algo viril. Se desarrolla en la cuenca mediterránea, Asia y América y está considerada como un alimento de supervivencia , ya que es muy resistente a todo, sequías e inundaciones incluídas.

Esta leguminosa, se utiliza habitualmente como alimento, también en algunas regiones de España, especialmente en forma de gachas, y sus efectos tóxicos, que realmente los tiene, solamente aparecen cuando llega a representar una gran proporción de la dieta (más del 30% del total) durante un periodo de varias semanas o meses. Esta toxicidad se conoce probablemente desde tiempo inmemorial: Hipócrates, por ejemplo, indica ya que algunas legumbres pueden producir parálisis si se consumen, y eso hace que siempre se haya mirado a la preciosa guija con cierta prevención, aunque la verdad es que resulta deliciosa.

La enfermedad que produce y tanto asusta, se conoce genéricamente como latirismo, aunque realmente, según dicen los expertos, de su consumo se derivan dos enfermedades distintas, producidas también por sustancias distintas, el neurolatirismo, que afecta al sistema nervioso central, y el osteolatirismo, en el que aparecen problemas en huesos y en tejido conectivo. El neurolatirismo, que parece ser la más grave y difundida, tiene como consecuencia un tipo de parálisis en las extremidades inferiores, ofreciendo grandes dificultades o casi imposibilidad para caminar. Nuestras personas mayores siempre recuerdan aquellos afectados tras la miseria de nuestra guerra incivil. En niños incorpora además el retraso en su crecimiento.

Para desgracia de nuestra humanidad, el neurolatirismo se produce con cierta frecuencia, de forma epidémica y en épocas de escasez, en Etiopía y en la India, apareciendo casos de forma ocasional en otros países. Y aquí queremos rescatar la imagen de un Goya que vivió los desastres de otra triste guerra y que mostró al futuro las secuelas de esta enfermedad en uno de sus caprichos madrileños.

Pero, fuera miserias, y arriba sus cualidades. Su flor azul es fráfil y hermosa, y su vaina nos recuerda un poco a los delicados tirabeques, aunque nunca hemos tenido la oportunidad de averiguar si llega a ser tan deliciosa. Nos contentamos con haber comido algún que otro potaje aromatizado con ajo, orégano y ese tomate seco, tan "moderno" en nuestra historia gastronómica, cuidadosamente conservado en aceite perfumado con aromáticas hierbas, y como otro resultado, esas gustosas gachas, herederas perdurables de aquellas otras puls latinas con las que se alimentaron nuestros pulmentari , bueno, pues nuestros gachosos antepasados. Continuará . . .

Flor de guija en mayo

miércoles, 2 de mayo de 2007

ELS ROMANS US CONVIDEN A TAULA!




El dia 14 de maig, d'11 a 14 hores, al Museu de Sabadell, i dins del programa d'activitats de l'exposició "Furgant la terra. Arqueologia a Sabadell", KuanUm! et convida a menjar i conèixer diversos aspectes del menjar romà.


El taller és gratuit i obert a tothom.