DEFRUTUM
Elaboració popular d'un defrutum dins l'activitat "Defrutum Olerdolanum" al Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya-Olèrdola, evitant, aixó si, una bona dosi de saturnisme, en utilitzar un recipient d'acer inoxidable i no de plom!
En època romana, el temps de la verema constituïa una temporada de feina intensa. Era el moment de recollir el fruit de l’esforç de tot un any. La bona verema portava l’abundor a les cases i permetia mantenir una intensa exportació de vi cap a Roma i altres parts de l’estat.
Però del most no tan sols en sortia el vi. També se’n feia un altre producte que resultava cabdal per a la cuina romana: el defrutum (l’arrop), un dolç de fàcil conservació. En que consisteix l’arrop? Doncs es tracta de most bullit fins a donar-li una consistència de xarop.
El procediment de fabricació es duia a terme a gran escala, bullint el most en un espai ample, lluminós i ben ventilat. Dins d’aquest s’instal·laven grans olles de plom, amb capacitat per a 90 àmfores (2.250 litres aproximadament). Cal dir que al fer servir estris de cuina de plom els romans estaven molt exposats al saturnisme, que és un enverinament agut per ingestió de plom. Aquest enverinament era molt comú, i per aquesta causa hi ha qui ha arribat a dir que va ser una de les causes de la caiguda de l’Imperi romà. Per a vigilar que el most no s’agafés mentre bullia es remenava amb una mena de raspalls fets de fonoll enganxats a la punta de llargs pals i així s’evitava que les mares del vi es quedessin a sota. Per treure les impureses que flotaven a la superfície es feien servir coladors, moltes vegades d’espart cru.
L’arrop no es bullia sol si no que es podia acompanyar amb diversos vegetals i plantes com gladiol, nard, valeriana, jonc, canyella, safrà, pàmpols i fruites diverses com codony, pera, poma, carbassa, etc. Una mica a gust del consumidor i de les existències. Una vegada bullit, de vegades s’hi afegia mel. Una altra dada d’interès és que els vegetals i fruites que se li afegien es deixaven previament un temps en remull amb aigua de calç o guix.
Quan el dolç estava llest s’envasava en gerres o en àmfores si es pensava exportar. Es feien servir models específics d’aquests grans envasos per al seu transport.
L’arrop tenia moltes utilitats en la cuina romana. La primera era la de ser capaç de millorar els vins que s’havien picat. Una altra utilitat era la d’arranjar les olives, a les quals donava un gust molt suau.
L’arrop també es podia consumir sol, amb pa, figues, formatge o similars. De tota manera, el seu ús principal era el de condiment en els plats més variats. Als llibres romans de receptes, apareix com a component fonamental en plats de tot tipus. El gust romà era diferent del nostre i consideraven un signe de distinció les menges exòtiques, de tal manera que una de les menjes més apreciada (encara que sigui xocant per nosaltres), era el flamenc a l’arrop!.
Però del most no tan sols en sortia el vi. També se’n feia un altre producte que resultava cabdal per a la cuina romana: el defrutum (l’arrop), un dolç de fàcil conservació. En que consisteix l’arrop? Doncs es tracta de most bullit fins a donar-li una consistència de xarop.
El procediment de fabricació es duia a terme a gran escala, bullint el most en un espai ample, lluminós i ben ventilat. Dins d’aquest s’instal·laven grans olles de plom, amb capacitat per a 90 àmfores (2.250 litres aproximadament). Cal dir que al fer servir estris de cuina de plom els romans estaven molt exposats al saturnisme, que és un enverinament agut per ingestió de plom. Aquest enverinament era molt comú, i per aquesta causa hi ha qui ha arribat a dir que va ser una de les causes de la caiguda de l’Imperi romà. Per a vigilar que el most no s’agafés mentre bullia es remenava amb una mena de raspalls fets de fonoll enganxats a la punta de llargs pals i així s’evitava que les mares del vi es quedessin a sota. Per treure les impureses que flotaven a la superfície es feien servir coladors, moltes vegades d’espart cru.
L’arrop no es bullia sol si no que es podia acompanyar amb diversos vegetals i plantes com gladiol, nard, valeriana, jonc, canyella, safrà, pàmpols i fruites diverses com codony, pera, poma, carbassa, etc. Una mica a gust del consumidor i de les existències. Una vegada bullit, de vegades s’hi afegia mel. Una altra dada d’interès és que els vegetals i fruites que se li afegien es deixaven previament un temps en remull amb aigua de calç o guix.
Quan el dolç estava llest s’envasava en gerres o en àmfores si es pensava exportar. Es feien servir models específics d’aquests grans envasos per al seu transport.
L’arrop tenia moltes utilitats en la cuina romana. La primera era la de ser capaç de millorar els vins que s’havien picat. Una altra utilitat era la d’arranjar les olives, a les quals donava un gust molt suau.
L’arrop també es podia consumir sol, amb pa, figues, formatge o similars. De tota manera, el seu ús principal era el de condiment en els plats més variats. Als llibres romans de receptes, apareix com a component fonamental en plats de tot tipus. El gust romà era diferent del nostre i consideraven un signe de distinció les menges exòtiques, de tal manera que una de les menjes més apreciada (encara que sigui xocant per nosaltres), era el flamenc a l’arrop!.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario
¡Comparte tus ideas!