DUES RECEPTES D'ALMADROC O "MORETUM"
Almadroc a la manera de Virgili
MORETVM IN VIRGILIANUM
MODVM
Preparant un moretum a la manera de Virgili. Inauguració del Mons Observans (Montmeló-Montornés del Vallès) |
De tota manera, com en qualsevol evolució, va
haver-hi un camí molt llarg fins a arribar als nostres temps. Aquesta salsa va ser
molt coneguda a la península Ibèrica en època medieval i moderna.
Sota els noms d’almadroc (català) o almodrote (castellà), paraules d’origen mossàrab, probablement evolucionades del llatí moretum per encreuament amb l’àrab madrús (mastegat, polvoritzat), trobem aquesta preparació en època medieval i mdoerna. Encara avui l’almogrote canari resulta una reminiscència d’aquella antiga salsa. Efectivament, el seu ús es troba testimoniatels llibres més antics de la cuina medieval del regne d’Aragó i dels altres regnes cristians de la península Ibérica –els de Sent Soví i Nola– i donà lloc a múltiples variants amb l’aplicació de nous elements: rovells d’ous durs, mantega, brou d’anyell, espècies, llet d’ametlles, etc.
- 100 a 125 g de formatge de cabra o d’ovella
- Coriandre fresc, 2 branquetes o, si no se’n té, 15 granes de coriandre
- 1 gra d’all, com a mínim
- 1 bol d’aigua per remullar l’all
- 1 polsim de sal
- Ruda, unes fulles
- 2 grans fulles verdes d’api
- Oli d’oliva verge per lligar
- Vinagre, un esquitx només
- Primerament, piqueu els ingredients secs, si es fa servir el coriandre en grana.
- Segonament, afegiu-hi la dent d’all, prèviament remullada dins l’aigua, i privada del germen central. Aixafeu-lo amb una mica de sal.
- A continuació, afegiu-hi les fulles verdes d’api i coriandre, si en disposeu, sense les nervadures i trossejades, i aixafeu-ho de nou tot plegat.
- Afegiu-hi també el formatge picat finament i comenceu a aixafar-ho, de mica en mica, afegint-hi l’oli.
- Treballeu la salsa fent moviments circulars dins el morter, continuant addicionant l’oli a poc a poc, sense deixar de moure en cercle fins a aconseguir lligar la salsa.
- Finalment,
esquitxeu-hi vinagre i torneu-ho a remoure.
- L’aspecte de la salsa ha d’ésser dens, per tal que es pugui untar en torradetes de pa.
- Serviu-lo,
si voleu, com a aperitiu.
Font: Apèndix Virgiliana, “Moretum”
Moretum en una de les versions de Columel·la |
l’agricultura a gran escala. Segurament, va conèixer de prop els usos i els costums culinaris de bona part del món conegut en època romana.
Aquest personatge, que va viure al segle I de la
nostra era, en sofereix tot un seguit de variants d’aquest deliciós aperitiu
condimentat amb aromes fresques de les herbes de la contrada.
- Formatge
- Sajolida
- Menta
- Ruda (només 1 o 2 fulles )
- Coriandre
- Api (fulles verdes)
- Porro o, en el seu defecte, ceba tendra
- Fulles d’enciam
- Fulles de ruca
- Farigola verda
- Poliol verd
- Formatge fresc i salat
- Oli d’oliva verge
- Vinagre fort
- Sal
- Per
començar, piqueu dins el morter totes les herbes per igual amb el
formatge.
- Acte
seguit, afegiu-hi una mica de vinagre fort.
- Poseu-ho
dins una escudella i afegiu-hi oli per sobre.
- Per
últim, si cal, rectifiqueu-ho de sal.
VARIANTS Amb la base dels condiments verds de la recepta anterior, Columel·la ofereix quatre versions interessants: la primera, amb l’addició de nous i vinagre picant; la segona, amb l’afegit de sèsam lleugerament torrat i també vinagre picant, i les dues següents amb pinyons o ametlles o bé avellanes torrades, i el vinagre corresponent.
En totes les variants s’haurà d’afegir per sobre,
abans de la presentació, oli d’oliva verge.
Font: Columel·la, “Els dotze llibres d’Agricultura”, XII