lunes, 24 de mayo de 2010

Feria Iberorromana de Cabrera de Mar

Con la visita de Carmen Ruscadella, se inició nuestro espacio gastronómico en la Fira Romana de Cabrera de Mar.

Publicamos varias imágenes de los participantes y de diversos ámbitos de la fiesta

martes, 18 de mayo de 2010

KUANUM EN LA XV FERIA IBEROROMANA DE CABRERA DE MAR (MARESME)

El próximo domingo 23 de mayo, las calles de Cabrera de Mar se llenarán de gentes vestidas "a la romana" para celebrar una vez más la Feria iberoromana del municipio. Además de maravillarse ante los productos de la huerta y las flores que se cultivan en aquel lugar, los que asistan a la propuesta lúdica se sumergirán de pronto en el rico pasado histórico del lugar.

Es un ejemplo de recreación histórica que de una forma sencilla y festiva permite acercar al público una historia más reciente de lo que en ocasiones nos parece.

Primero, desde el poblado de Burriac que domina erguido el territorio, sus pobladores, podían controlar todo aquel espacio, y aunque se empezó a ocupar en el siglo VI a. C., no fue hasta el siglo IV a. C. cuando alcanzó su papel político, y también cuando construyó sus murallas y su trama de calles. Este poblado ocupó una superficie de entre 7 y 10 ha. y es uno de los núcleos urbanos ibéricos de mayor extensión del país. Hasta finales del siglo III a. C. el poblado de Burriac conservó su hegemonía política y su poder económico basado en el control de los centros productores de trigo de la plana del Vallès: ésta riqueza viene reflejada por los ajuares que hay en las tumbas de nobles y guerreros, que se han encontrado en Can Rodón de l'Hort, en Can Ros y el Turó dels Dos Pins. En este último lugar se construye además durante la mitad del siglo III a. C. una imponente torre de vigía y defensa de un punto estratégico. Después de la 2 ª Guerra Púnica (218-207 a. C.), entre Roma y Cartago, y la consecuente victoria romana del estado romano decidió controlar políticamente los territorios de las naciones iberas. La torre dels Dos Pins se desmonta y las necrópolis de guerreros se dejan de utilizar. Es en este momento también cuando comienzan a aparecer algunos pequeños núcleos agrícolas en la llanura, como son Can Bartomeu y, sobre todo, el núcleo de Can Modolell.

Si el poblado de Burriac había sido el centro político hasta ese momento, a partir de entonces el estado romano decidió construir un nuevo centro político y administrativo en el Valle de Cabrera, que fuera la residencia tanto del gobernador como de sus delegados, los cobradores de impuestos, funcionarios, así como de las elites indígenas que habían alcanzado el grado de confianza o integración necesaria para los itálicos.

Esta ciudad layetana ocupó una superficie de casi 1 ha., y la conocemos hoy en día con los nombres de Ca l’Arnau, Can Mateu y Can Benet.

Las excavaciones arqueológicas han permitido documentar estructuras importantes, como son las termas públicas, que son hoy por hoy, las más antiguas de la Península, y también nos han informado de que este núcleo se abandonó de forma voluntaria hacia los primeros decenios del siglo I a. C., seguramente con el proyecto de fundar una nueva ciudad más grande y más cerca del mar, que se llamó Iluro, hoy en día Mataró.

lunes, 17 de mayo de 2010

TARRACO VIVA MMX


Se acerca una nueva edición de Tarraco Viva. Para quienes quieran encontrarnos éste año volvemos a estar en la Casa Canals con nuestros talleres de gastronomía, y por primera vez con un stand propio en la feria Roma en los Museos del Mundo, dentro del Campo de Marte.



Aquí están los horarios:



Os esperamos en la ciudad de la eterna primavera.


S.P.D.
(Salutem plurimam dicit)

Como complemento a ésta información, puede verse el siguiente enlace: http://www.tarragonamesborrona.info/index.php?command=show_news&news_id=295

domingo, 16 de mayo de 2010

RECETAS ROMANAS: CURSO DE COCINA ROMANA ESTACIONAL EN LA CELLA VINARIA DE TEIA: LEMURIA

Acabem de celebrar les Lemúries a la Cella Vinaria de Teià, i com a complement a aquesta destacada festa romana, dintre del marc gastronòmic del curs de cuina estacional que s'està duent a terme en aquest singular equipament, es van cuinar diverses receptes que tenien faves i pèsols com a ingredient base. Com a complement a aquest post podeu gaudir d'alguna de les receptes que van elaborar les participants.

Fotos: KuanUm!, Maria Canales i Mercè Hernández




A Maria Canales i Mercè Hernàndez, les fotògrafes:

Prosit et gratias vobis agimus

I ara, les receptes!

FAVES A LA CASSOLA

Apici, V, VI.1

Ingredients:

Gàrum, oli, celiandre verd, porro, comí

Realització:

Peleu les faves i poseu-les en una cassola amb el gàrum, l’oli, el celiandre verd picat i el porro tallat ben petit. Espolseu-hi comí per sobre. Remeneu-ho i feu-ho coure com si féssiu faves estofades.

FAVES AMB PINYONS

Apici V, VI.3

Diu Apici que les faves verdes es presenten cuites amb gàrum, oli, coriandre verd, comí i porro tallat petit, altrament les fregides es presenten amb gàrum.

Ingredients:

Faves, mostassa, pinyons, ruda, comí, mel, vinagre.

Realització:

Bulliu les faves i un cop cuites coleu-les i espolseu-hi per sobre els grans de mostassa picats amb el comí i aromatitzeu amb una mica de ruda picada ben primeta. Afegiu-hi els pinyons. A part, barregeu una cullerada de mel amb dues o tres de vinagre i un cop ho tingueu ben unit, amaniu les faves amb aquesta salsa agredolça.

FAVES VITEL·LI

Apici V, III.5

En aquesta recepta el seu autor fa referència a l’emperador Vitel·li, del qual diu Suetoni (Vit., 13, 4-5) que li agradava la cuina. En aquest cas, o es tracta d’una recepta ideada pel mateix Vitel·li, o és feta per algún cuiner durant el seu regnat i dedicada a ell. Qui ho sap?

Ingredients:

Pèsols o faves, pebre, sèseli, gingebre, rovells d’ou dur, mel, vinagre, gàrum, oli.

Realització:

Bulliu els pèsols o les faves i un cop cuits coleu-los. A part feu una salsa amb els rovells d’ou dur picats, el pebre, el sèseli i el gingebre picats, i afegiu-hi la mel, el gàrum, el vi i el vinagre. Poseu-hi una mica d’oli i feu-ho bullir. Després amaniu els pèsols amb aquesta salsa i remenu-ho molt bé perquè no us hi quedin grumolls.

PÈSOLS DE L’ÌNDIA (PÈSOLS ESTOFATS AMB SÍPIA)

Apici V, III.3

Ingredients:

Pèsols, sípies, porros, ceba, celiandre fresc, pebre, sèseli (posarem fulles d’api), orenga, alcaravia, ou, oli, gàrum, vi, vi dolç, vinagre.

Realització:

Bulliu els pèsols amb el porro i el coriandre verd. Agafeu les sípies ben petites, tal i com vénen amb la seva tinta i ho coeu apart amb porro i una mica de coriandre. Talleu apart una ceba ben petita i piqueu la clara d’un ou dur, reserveu; piqueu també apart el pebre, el sèseli, orenga, i uns granets d’alcaravia. Afegiu dins el morter una mica del suc de l’olla, i ho lligueu amb vi normal i vi dolç. Barregeu-ho tot amb els pèsols i amaniu-ho finalment amb oli, vinagre i sal. En servir-ho ratlleu per sobre rovells d’ou dur i tireu-hi un raig d’oli d’oliva verge.

LIBA

Cató, D’Agricolia, CXXV

Fes “libum” d’aquesta manera. Esmicola bé dos pòndols de formatge dins un morter; quan s’haurà ben esmicolat, posa-hi una lliura de xeixa, o si vols que sigui més tendre, mitja lliura de sèmola solament, i mescla-ho bé amb formatge; afegeix-hi un ou, i tot plegat mescla-ho bé. D’això fes pa, sotsposa-hi fulles, cou-lo a poc a poc en fogó calent dins olla de test.

Podem dedicar aquests deliciosos panets que serviran d’aperitiu, i que són pa d’oferta, a la deesa Ceres.

Ingredients:

400 grs de mató

100 grs de farina d’espelta

1 ou sencer

1 polsim de sal

1 polsim de fulla de llorer en pols

Fulles de llorer per a la base de cadascun dels panets (1 per panet)

PROCEDIMENT:

1. Es barreja el formatge amb la farina, la sal i el pols de llorer, i s’afegeix l’ou, fent la mescla a poc a poc.

2. Escalfar el forn

3. Una vegada feta la massa, amb l’ajut d’una espàtula petita, abocar la pasta a sobre de les fulles de llorer que estaran disposades dins una plata de forn coberta amb paper encerat.

4. Una proposta molt bonica és disposar-les al llarg de les fulles de llorer, imitant la seva forma.

5. Enfornar fins que quedin cuites. És ideal menjar cada libum tot sencer, per la qual cosa han de quedar amb una textura quasi cruixent.

viernes, 14 de mayo de 2010

LAS FLORES DE ESTIGIA - MUSEU NACIONAL D'ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA - GIRONA


Agraïm a Fèlix Xunclà (http://www.pedresgirona.com/) les imatges que va realitzar del taller que van fer al Museu d'Arqueologia de Girona (Les flors d'Estígia), en el qual vam passar revista a diversos rituals del traspàs i el món funerari en època romana.

En el taller, que es va celebrar al novembre passat a l'antic Monestir de Sant Pere de Galligants (Girona), es va viatjar per diversos aspectes de la ritualitat funerària romana, com el costum de deixar-se barba els homes més relacionats amb el difunt, i deixar-se anar els cabells, les dones, o cridar ben fort el nom del difunt, la utilització d'estris que acompanyaven al difunt en vida per depositar-los al seu costat en la tomba, els rituals de libació de vi, etc...

Fèlix Xunclà: Gratias vobis

lunes, 3 de mayo de 2010

MUSEOS PARA TODOS


En este post ofrecemos dos noticias del Museu de Sant Boi que tienen que ver con el acceso a las actividades de los museos de personas con discapacidades: la primera de ellas es la que se presenta sobre éstas líneas, la segunda puede consultarse en "El Periódico de Catalunya", clicando en éste enlace: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=710035&idseccio_PK=1021&h=

sábado, 1 de mayo de 2010

UNIVERSIDAD DE BARCELONA: CLASES PRÁCTICAS SOBRE VIDA COTIDIANA EN ROMA

Los días 27 y 28 de abril KuanUm! impartió diversos talleres sobre la alimentación en época romana para alumnos de la Universidad de Barcelona, Departamento de Historia Antigua, como complemento del proyecto: La vida cotidiana de la plebs romana.

Más de 190 alumnos participaron de una manera sensorial de la propuesta. Desde aquí queremos dar las gracias al Departamento y a Carlos Buenacasa por su amabilidad y colaboración en todo momento.

Plurimam Salutem!