jueves, 27 de noviembre de 2008

EL DESCANSO DE ODISEO


HEDY KOITOS

"Es dulce estar recostado".

He aquí lo que pensaba una persona de cultura griega que mandó pavimentar con un mosaico tan personalizado, su vivienda en la colonia de Ampurias, allá por el siglo II aC. Las excavaciones que desde hace cien años se llevan a cabo en el yacimiento nos han permitido disfrutar de esa muestra de arte y de la "joie de vivre" de quienes la hicieron.


El symposion era la expresión de la fiesta y la convivialidad entre los griegos: un espacio y un tiempo para compartir y disfrutar en buena compañía. Ese momento era el propicio para contar y escuchar antiguas historias y compartir sabidurías, como las contenidas en la Odisea.

Precisament, l'editorial Combel, del grup editorial Casals, presenta una nova edició d'aquesta obra universal, adreçada al púbic infantil i jovenil. Serà el proper divendres, 28 de novembre de 2008, a la seu del Musd'Arqueologia de Catalunya de Montjuïc. Esteu convidats a anar-hi i a llegir aquesta nova versió d'aquest clàsic entre els clàssics. Animeu-vos!

La editorial, a través del equipo KuanUm! ofrecerá a los asistentes una recreación de gustos de la época clásica. Evoé!


martes, 25 de noviembre de 2008

DIETA NEANDERTAL


Dins el número de setembre de 2008 de la revista Antiquity, (Vol. 82, num. 317) els investigadors RICHARDS, M. i SCHMITZ, R. han publicat l'article "Isotope evidence for the diet of the Neanderthal type specimen" (pp. 553-559). L'article de referència desenvolupa el principi científic de la relació entre els isotops estables del carboni i del nitrògen de plantes i animals. Sembla ser que les diferents taxes d'acumulació, segons es tracti de consumidors d'animals o plantes (i en quina proporció), ofereix un bon mètode d'estudi per a saber les proteines consumides per qualsevol mamifer en els darrers anys de vida abans de la presa de mostres.


En aquest cas s'ha estudiat aquesta ratio dels isotops del carboni i nitrogen continguts al col·lagen dels ossos de dos especimens de Neandertal i al de la fauna associada apareguda a la vall del Neander, lloc que dona nom a tota l'espècie.

Restitució d'un Neanderthal . Imatge extreta de

A partir de les noves excavacions de les restes de sediment del jaciment epònim (pràcticament destruït el 1856) han permès que sortissin a la llum 73 restes humanes més de, com a mínim, dos adults i un subadult. Les dates de les restes s'han calculat en 39.900 +/-620 i 39.240 +/-670 BP. És important, així mateix, l'aparició de més de 50.000 fragments de fauna que han permés aportar informació comparativa de les dietes.

Els Neandertals van conviure amb cavall, ren, cabirol, diversos cèrvids i, probablement, mamut. S'han pogut extreure mostres de col·lagen de Cervus elaphus i altres tipus de cèrvol indeterminat, així com guineu (Vulpes vulpes) i d'un peix també indeterminat.


El resultat de l'estudi ens mostra com a la dieta dels Neandertals no hi havia consum habitual d'animals aquàtics ni cap consum apreciable de plantes. Els investigadors conclouen que obtenien les proteines de forma gairebé exclusiva de menjar herbívors. La manca d'ingestió de plantes pot indicar que la flora a la regió no era adient per al consum.


De tota manera, cal indicar que aquest mètode ja s'havia aplicat, encara que de manera més incipient, al lloc de Les Pradelles, a Marillac (França) i es va concloure, així mateix, que els Neandertals eren els carnívors de més alt nivell de l'ecosistema. Altres llocs d'Europa semblen demostrar el mateix.


Es podria concloure, així mateix, que l'obtenció dels nutrients necessaris feia imprescindible la cacera sistemàtica i necessàries les habilitats de comunicació i organització del grup. Tampoc podien ser carronyaires habitualment.


A ningú no li recorden els hàbits alimentaris dels inuit? (peix a banda).

viernes, 21 de noviembre de 2008

FLORA IBÉRICA


La buena amiga Chelo Mata, de la Universidad de Valencia, nos envia la noticia de un nuevo web dedicado a la flora de época ibérica. Ésta iniciativa parte del proyecto de investigación desarrollado entre 2005 y 2007, titulado “De lo real a lo imaginario”. Su objetivo es estudiar la flora de los iberos, entre los siglos VI y I a.C., desde distintos puntos de vista con el fin de aproximarse al uso y simbolismo de las plantas por parte de las sociedades antiguas.

Para ello se combina una visión estrictamente paleobotánica, basada en estudios palinológicos, antracológicos y paleocarpológicos, con la iconográfica, recogiendo todas las representaciones de plantas que se han publicado en diversos soportes: cerámica, elementos arquitectónicos y escultura en piedra, objetos metálicos y monedas, teniendo en cuenta su contexto y cronología. Con ello se ha elaborado un repertorio de plantas conocidas y utilizadas en diferentes contextos, con todos sus aprovechamientos (lo real) y sus representaciones en diversos soportes (lo imaginario).

Desde nuestra modestia queremos felicitar la iniciativa y esperar que sea útil a todos los investigadores e interesados en las culturas antiguas -en especial , la ibérica- y en la paleobotánica.

jueves, 13 de noviembre de 2008

EL TÚNEL


Poco a poco nos vamos normalizando y parece que la luz se hace más fuerte a medida que nos acercamos al final del túnel. Nuestras dolencias no desaparecen pero nos acostumbramos a vivir con ellas y a encontrar nuevos retos y nuevas alegrías. Así que aquí os dejamos con la luz que se divisa desde lo más profundo del antro de la Sibila en Cumas.
Igual que la Sibila cumana guió a través del Hades a Eneas para que encontrara a su padre Anquises en los Campos Elíseos, esperamos que nos guíe en nuestras cuitas diarias.