Dins el número de setembre de 2008 de la revista Antiquity, (Vol. 82, num. 317) els investigadors RICHARDS, M. i SCHMITZ, R. han publicat l'article "Isotope evidence for the diet of the Neanderthal type specimen" (pp. 553-559). L'article de referència desenvolupa el principi científic de la relació entre els isotops estables del carboni i del nitrògen de plantes i animals. Sembla ser que les diferents taxes d'acumulació, segons es tracti de consumidors d'animals o plantes (i en quina proporció), ofereix un bon mètode d'estudi per a saber les proteines consumides per qualsevol mamifer en els darrers anys de vida abans de la presa de mostres.
En aquest cas s'ha estudiat aquesta ratio dels isotops del carboni i nitrogen continguts al col·lagen dels ossos de dos especimens de Neandertal i al de la fauna associada apareguda a la vall del Neander, lloc que dona nom a tota l'espècie.
Restitució d'un Neanderthal . Imatge extreta de
A partir de les noves excavacions de les restes de sediment del jaciment epònim (pràcticament destruït el 1856) han permès que sortissin a la llum 73 restes humanes més de, com a mínim, dos adults i un subadult. Les dates de les restes s'han calculat en 39.900 +/-620 i 39.240 +/-670 BP. És important, així mateix, l'aparició de més de 50.000 fragments de fauna que han permés aportar informació comparativa de les dietes.
Els Neandertals van conviure amb cavall, ren, cabirol, diversos cèrvids i, probablement, mamut. S'han pogut extreure mostres de col·lagen de Cervus elaphus i altres tipus de cèrvol indeterminat, així com guineu (Vulpes vulpes) i d'un peix també indeterminat.
El resultat de l'estudi ens mostra com a la dieta dels Neandertals no hi havia consum habitual d'animals aquàtics ni cap consum apreciable de plantes. Els investigadors conclouen que obtenien les proteines de forma gairebé exclusiva de menjar herbívors. La manca d'ingestió de plantes pot indicar que la flora a la regió no era adient per al consum.
De tota manera, cal indicar que aquest mètode ja s'havia aplicat, encara que de manera més incipient, al lloc de Les Pradelles, a Marillac (França) i es va concloure, així mateix, que els Neandertals eren els carnívors de més alt nivell de l'ecosistema. Altres llocs d'Europa semblen demostrar el mateix.
Es podria concloure, així mateix, que l'obtenció dels nutrients necessaris feia imprescindible la cacera sistemàtica i necessàries les habilitats de comunicació i organització del grup. Tampoc podien ser carronyaires habitualment.
A ningú no li recorden els hàbits alimentaris dels inuit? (peix a banda).