jueves, 24 de septiembre de 2009
SANT SEBASTIÀ DE LA GUARDA
Es tracta d'un poblat ibèric, datat entre els segles VI i I aC., situat en un indret que, malgrat trobar-se en un lloc semi-urbanitzat, s'hi han trobat indicis clars d'estructures arquitectòniques i diversos àmbits de planta rectangular. Els habitatges estan separats per un carrer i formen una superfície de tres-cents metres quadrats. S'hi varen descobrir quinze sitges i un forn.
S'hi ha trobat ceràmica feta a mà, ibèrica a torn, decorada amb pintura vermella i també blanca, així com grisa emporitana d'engalba blanca, àtica de figures roges i de vernís negre, pre-campaniana,
Es recuperaren dues insòlites esteles de pedra sorrenca, decorades amb representacions de llances, fetes amb la tècnica de la incisió. Cal també fer esment de la troballa d'una moneda de Sagunt.
viernes, 18 de septiembre de 2009
ROMANOS PARA TODOS
OLIVAS: UN REGALO DE PAZ HACE 3.500 AÑOS
Nefertiti con pendientes de tipo egeo
Los "greeting-gifts" o "regalos de buena voluntad” tuvieron una importante función a la hora de establecer las relaciones de paz o guerra, así como en las diferentes intrigas que sacudieron el trasfondo político, económico y social del Próximo Oriente entre los siglos XIV y XI aC, tal como demuestra la correspondencia conservada en el-Amarna.
Etiquetas: LECTURAS, PATRIMONI INTERESSANT
jueves, 17 de septiembre de 2009
VESTIDOS MICÉNICOS: ENSAYO DE RESTITUCIÓN
La revista American Journal of Archaeology en el volumen 113, núm. 3, correspondiente a Julio de 2009, ha publicado en sus páginas 309 a 338 el artículo “New reconstructions of the “Mykenaia” and a Seated Woman from Mycenae” de la autora Bernice R. Jones.
El fresco conocido, generalmente, por Mykenaia (www.greek-thesaurus.gr/mycenaean-painting-pho....)
En él, la doctora Jones reconstruye dos frescos hallados en el edificio SO de Micenas. En este estudio su autora argumenta el por qué considera que la figura conocida como “Mykenaia” no ha de ser identificada con una diosa sentada (como aparece citada repetidamente en la bibliografía) sino como una mujer en posición erguida. La misma autora también estudia otra pintura donde se representa a otra mujer entronizada, presumiblemente una diosa, que tiene en sus manos otra figura femenina en miniatura, igualmente, en pie.
Para conseguir su objetivo, la autora utiliza fotografías e imágenes digitales de las figuras y de posibles paralelos, que sobrepone para así tratar de descifrar el significado de las imágenes y reconstruir su iconografía.
La misma autora y con la misma finalidad, también ha utilizado el procedimiento práctico, que encaja de lleno en nuestra filosofía, reconstruyendo, de forma experimental, los diferentes vestidos de las damas representadas en la zona egea a finales de la Edad del Bronce, objeto de buena parte de sus trabajos de investigación.
Modelo de vestido micénico (heanos) reconstruido por la Dra. Jones (http://www.ajaonline.org/index.php?ptype=image&gid=107&gname=Jones_113.3&inum=39)
La autora identifica la tela con la que se tejerían los vestidos, que recibían el nombre de heanos, y que siempre presentaban escote en V, como lana y lino.
Se trata de vestidos sencillos, de patrón rectangular, monocromos, adornados con bandas de colores o con otros elementos decorativos en tela. En el caso de las faldas, éstas se hacían con un paño de tela cuadrangular cogido con un cordón en la parte superior. También se ha reconstruido de forma experimental una blusa con mangas que deja al aire el pecho de la portadora y que genera una forma triangular en la espalda. El artículo completo se puede consultar en la siguiente dirección web: http://www.ajaonline.org/.
En definitiva, se trata de un intento serio y documentado de reconstruir la indumentaria de una época, la de la Edad del Bronce, de la cual no poseemos, aún, mucha información y, lo que es peor, de ella se han realizado muchas reconstrucciones falseadas y que, sólo a través de la recreación a partir de fuentes fidedignas, se podrá llegar a saber si se trata de representaciones de vestidos reales o simples inventos iconográficos.
Etiquetas: LECTURAS, PATRIMONI INTERESSANT
viernes, 11 de septiembre de 2009
DEFRUTUM
Elaboració popular d'un defrutum dins l'activitat "Defrutum Olerdolanum" al Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya-Olèrdola, evitant, aixó si, una bona dosi de saturnisme, en utilitzar un recipient d'acer inoxidable i no de plom!
Però del most no tan sols en sortia el vi. També se’n feia un altre producte que resultava cabdal per a la cuina romana: el defrutum (l’arrop), un dolç de fàcil conservació. En que consisteix l’arrop? Doncs es tracta de most bullit fins a donar-li una consistència de xarop.
El procediment de fabricació es duia a terme a gran escala, bullint el most en un espai ample, lluminós i ben ventilat. Dins d’aquest s’instal·laven grans olles de plom, amb capacitat per a 90 àmfores (2.250 litres aproximadament). Cal dir que al fer servir estris de cuina de plom els romans estaven molt exposats al saturnisme, que és un enverinament agut per ingestió de plom. Aquest enverinament era molt comú, i per aquesta causa hi ha qui ha arribat a dir que va ser una de les causes de la caiguda de l’Imperi romà. Per a vigilar que el most no s’agafés mentre bullia es remenava amb una mena de raspalls fets de fonoll enganxats a la punta de llargs pals i així s’evitava que les mares del vi es quedessin a sota. Per treure les impureses que flotaven a la superfície es feien servir coladors, moltes vegades d’espart cru.
L’arrop no es bullia sol si no que es podia acompanyar amb diversos vegetals i plantes com gladiol, nard, valeriana, jonc, canyella, safrà, pàmpols i fruites diverses com codony, pera, poma, carbassa, etc. Una mica a gust del consumidor i de les existències. Una vegada bullit, de vegades s’hi afegia mel. Una altra dada d’interès és que els vegetals i fruites que se li afegien es deixaven previament un temps en remull amb aigua de calç o guix.
Quan el dolç estava llest s’envasava en gerres o en àmfores si es pensava exportar. Es feien servir models específics d’aquests grans envasos per al seu transport.
L’arrop tenia moltes utilitats en la cuina romana. La primera era la de ser capaç de millorar els vins que s’havien picat. Una altra utilitat era la d’arranjar les olives, a les quals donava un gust molt suau.
L’arrop també es podia consumir sol, amb pa, figues, formatge o similars. De tota manera, el seu ús principal era el de condiment en els plats més variats. Als llibres romans de receptes, apareix com a component fonamental en plats de tot tipus. El gust romà era diferent del nostre i consideraven un signe de distinció les menges exòtiques, de tal manera que una de les menjes més apreciada (encara que sigui xocant per nosaltres), era el flamenc a l’arrop!.
jueves, 10 de septiembre de 2009
DEFRUTUM OLERDOLANUM
Un año más llega la fiesta de la vendimia romana a Olérdola, con el sustrato del aroma del mosto, la visión de las cepas preñadas de uva y esos pámpanos que ya empiezan a amarillear. Es septiembre, es el momento de que nuestros vendimiadores romanos preparen un año más su preciado "arrope" que servirá para consumir durante el resto del año.
Edad: todas las edades
Fecha: Domingo, 13 de septiembre
Precio: incluido en la entrada al yacimiento
miércoles, 9 de septiembre de 2009
MÉS VEREMA!
Recorda el company Gallardo, "com els darrers dies de setembre s'omplen d'una olor especial, d'un suc de la terra -diuen que atorgat pels déus- que ens retorna a l'origen de la civilització, al ritual, al procés d'evolució i plaer que suposa la verema.
LA ALIMENTACIÓN COMO ASIGNATURA
Murillo. Niños comiendo pastel, 1670-75
Etiquetas: LECTURAS, REFLEXIONES
miércoles, 2 de septiembre de 2009
ARROP I VI CUIT: TALLER DE VEREMA AL MOLÍ D'EN RATA DE RIPOLLET
Fa uns mesos que al Molí d'en Rata de Ripollet, es va inaugurar una bona exposició sobre la verema: "Temps de Verema". Doncs, el diumenge passat, amb motiu de la festa major, KuanUm! va dur a terme un taller de reconstrucció de la trepitjada del raïm i la elaboració d'un arrop.