ARQUEOGASTRONOMIA vs. ARQUEOALIMENTACIÓ
La Rosa Maria Trias ens ha enviat un missatge que reconstruïm i reproduïm tot seguit, ja que no el podem visualitzar al blog i tampoc el veiem massà bé perquè el servidor ens l'ha deformat una mica.. El missatge diu així:
"Perquè no arqueoalimentació? No creieu que això de la gastronomia no es correspon amb les èpoques que mencioneu? Vaja és només una opinió i sense ànim d'ofendre a ningú, però em sembla que moltes vegades es confonen les coses amb l'ànim de vendre i si som seriosos cal ser-ho sempre, no?Una altra de les coses que em preocupa d'aquests temes és la manca de col·laboració entre investigadors universitaris i investigadors cuiners (no mediàtics) que existeixen però potser no es coneixen. He menjat coses molt ben documentades però immenjables per falta de criteri a l'hora de reproduir-les, sobretot quan la recepta no és precisa ni fòrmula exacta. Cal ser respectuós amb la història i sincer amb el personal, si no sabem ben be com era, mirem de reconstruir-ho però de forma mengivola i explicant la realitat. He trobat aquest blog per casualitat i a partir de la notícia del periòdico d'avui (20-04-08) (no sabiem que havia sortit rés -si algú veu quelcom que avisi) Trobo una gran idea el projecte i, a part del nom, sembla seriosa. Espero poder participar en alguna de les vostres propostes ben aviat."
Estem molt contents que la Rosa Maria expressi els seus dubtes. La veritat és que nosaltres també en tenim (i molts) i subscrivim la major part dels seus comentaris.
La raó per la que vam posar arqueogastronomia és per que el nostre interès és el de posar el focus en la gastronomia com la manera de combinar i tractar els aliments pròpia de cada cultura i ecosistema. En aquest sentit pensem que "gastronomia" defineix millor els nostres anhels.
I és evident que s'ha de fer tan des de la màxima seriositat com de la "menjabilitat" del que s'ofereix. No existeixen receptes acurades fins èpoques molt avançades de la història i, per a moments anteriors és molt difícil dir gairebé rés més enllà de la llista d'ingredients.
Però si no som capaços de plantejar-nos el avançar, mai sortirem del punt on ens trobem i, aquí està la proposta de KuanUm!, que està molt a prop dels fogons i dels llibres i, en tot moment, disposats a col·laborar amb qui vulgui, sempre que puguem, ja que anem de corcoll i ens hem de guanyar les garrofes (algun dia en parlarem de receptes de garrofes) fora d'estaments oficials de recerca.
Per acabar, unes notes que confirmen el que deia la Rosa Maria Trias: Al número 11 de la revista Early Science and Medicine, l'any 2006, a la recensió que va fer Philippe BANGE del llibre de Bruno LAURIOUX Une histoire culinaire du Moyen Age, la conclusió que treu és que els historiadors no són cuiners. SIC TRANSIT GLORIA MUNDI. Moltes gràcies, amiga Rosa Maria, estariem encantats de poder-te conèixer i compartir amb tu un berenar a l'ombra d'una figuera.
Hola,
ResponderEliminarEs deu referir a aquesta notícia, suposo, sobre la cuina ibera a Santa Coloma:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=502179&idseccio_PK=1022&h=080420
Fins aviat
(d'aquí poc tastaré la vostra arqueograstronomia...)