LES TRES CULTURES A TAULA A "PEDRES DE GIRONA": MIG RAUST
Gràcies, Fèlix Xunclà, les teves fotos sempre fan la nostra feina més bonica!
Patrimonio Interesante y Divertido
Tras la Vinalia Rústica celebramos la última sesión del curso de cocina estacional romana en Teià, con la preparación de platos en los que era ingrediente indispensable el mosto reducido y aromatizado (defrutum). En las imágenes que se acompañan, y que agradecemos a las alumnas Tina y María Rosa (aprovechamos para enviaros un cariñoso abrazo desde KuanUm!), pueden verse diversos ejemplos del resultado. Deliciosas, crujientes y jugosas las cebolletas de platillo que acompañaron esa salsa hipotrimma que pueeden contemplarse en las fotografías que hicieron nuestras ya consolidadas amigas.
Plurimam Salutem
Ah! Aquí va la receta de la:
HIPOTRIMMA
Salsa agriculce de mató, pasas y piñones
Salsa agredolça de mató, panses i pinyons
Els romans feien ús a abastament del most reduït conegut com a defrutum. A propòsit d'això, us presentem la recepta d'una salsa molt especial que van heretar els romans del poble grec. És aquesta una de les múltiples salses que es fan pel Mediterrani i de les que encara tenen ressó a les nostres cuines.
El seu nom presenta una clara relació amb el verb grec tríbein, “triturar”, la qual cosa indica que es tractava d’una salsa preparada amb ingredients picats en un morter.
Es tracta d’una preparació molt probablement dedicada a acompanyar la cuina dels peixos. Tot i que les dades aportades per a la seva elaboració, pels autors grecs i romans més antics són escadusseres, aquestes es veuen compensades per autors tardans. Com moltes altres vegades, el ben conegut llibre “Re Coquinaria” d’Apici ofereix una bona informació , enumerant quins eren els seus ingredients en època romana: pebre, menta seca, pinyons, panses, formatge, ...., i acaba amb garum i defrutum!, serà, doncs, a la vostra cuina, una agosarada aposta gastronòmica .
Font: DE RE COQUINARIA. APICIUS. Ll. I, XXXIII
Piper, ligusticum, mentam aridam, nucleos pineos, uuam passam, cariotam, caseum dulcem, mel, acetum, liquamem, óleum, uinum, defritum uel carenum.
Pebre, sèseli, menta seca, pinyons, panses, dàtils de nou, formatge dolç, mel, vinagre, gàrum, vi, oli i arrop (defrutum) o vi dolç minvat.
Ingredients:
• 100 grs. de mató
• 20 grs. de panses
• 20 grs. de pinyons
• 4 0 5 dàtils
• Un polsim de pebre
• Fulles verdes d’api o un polsim de llavors d’api
• 1 cullereta de garum
• 1 cullereta de most reduït o vi dolç
• 1 cullereta de vinagre
• Oli d'oliva verge per lligar la salsa
• 1 cullereta de mel
• 2 o 3 fulles de menta picada (o dos pessics generosos de menta seca)
I, per suposat, un bon morter!
Elaboració:
Dins d’un morter, poseu el mató, el garum, el vi dolç, el vinagre i la mel i aneu treballat a poc a poc. Tastar i rectificar al gust. Afegiu finalment les panses, els pinyons i els dàtils picats. Afegiu finalment un polsim de pebre i menta picada.
Fotos de Tina i Maria Rosa, gratias vobis!
Pròsit!
Informa Magín de Cos en el diario digital "Hoyesarte" del hallazgo de una de las puertas de madera más antiguas de Europa. Aquí os reporducimos la noticia:
"Un equipo de arqueólogos suizo ha descubierto en la ciudad de Zurich una puerta de más de 5.000 años de antigüedad que se convertirá sin duda en una de las muestras de este tipo de elemento arquitectónico más antiguas halladas en Europa.
La puerta forma parte de un asentamiento de palafitos cercano al Lago Zurich, al sudeste de la ciudad, que se estableció alrededor de mil años después de que la agricultura y la ganadería se introdujeran por primera vez en esta región pre-alpina.
A través de la dendrocronología (el estudio de los anillos de la madera para determinar su edad), los arqueólogos estiman que la puerta podría haber sido realizada en el año 3063 antes de Cristo, la misma época en que comenzó la construcción del mundialmente famoso monumento megalítico de Stonehenge, en Inglaterra.
Etiquetas: PATRIMONI INTERESSANT
Etiquetas: PATRIMONI DIVERTIT, PATRIMONI INTERESSANT
Etiquetas: PATRIMONI DIVERTIT
Para el Mesonero Mayor del Camino de Santiago, Pablo Payo Pérez, era éste: : Tener amigos médicos y que te pongan a régimen.
Pablo Payo Pérez, piensos y paja, provincia de Palencia. Así se presentaba uno de los mesoneros más simpáticos del Camino de Santiago. Pablo Payo se dedicaba, antes de abrir su mesón en Villalcázar de Sirga, al comercio de los piensos y lucía con humor el gran número de "pes" de su tarjeta de visita. Suya era la hospedería donde se acoge gratuitamente a los peregrinos, a los verdaderos, no a los turistas que se hacen pasar por tales, y se les ofrece también gratuitamente un menú que consta de media hogaza de pan a manera de plato, sopa, chorizo, queso, vino, pan y una copa del licor del peregrino que él inventó.
Etiquetas: DEJARON HUELLAS, FRASES Y CITAS A RECORDAR
Con la elaboración de productos termales han terminado el sábado, día 9 de octubre, los talleres KuanUm! en La Olmeda. Gran éxito de asistencia a los talleres desarrollados por KuanUm! durante los meses de septiembre y octubre sobre condimentos, elaboración de alimentos y, en especial, de productos termales a la manera romana del sábado pasado 9 de octubre. Los participantes de todas las edades pudieron recrear, de forma muy didáctica y lúdica, las costumbres cotidianas de la época, mostrando gran interés por los procedimientos en la elaboración de los diferentes productos.
KuanUm! de nuevo inicia los itinerarios patrimoniales de Viladecans, y comienza con la recuperación del viejo camino de la ermita y castillo de Arampruñá.
Aquest itinerari comença a la plaça de la Vila, centre històric de la Ciutat, continua per l’antic camí de les Canals, deixant enrere la població i els antics masos de can Xic, can Guardiola i can Tries; després, s’enfila amunt pel camí de la Font del Ferro –itinerari de romiatge fins a Bruguers, des de fa molts anys- amb els masos de can Roig i ca n’Amat, tot seguint el GR, que discorre per passos emboscats i humits, obacs, plens de vegetació, al si de l’antiga vall Voltrera, és a dir, de voltors, fins a l’ermita de Bruguers.
L'itinerari representa un viatge iniciàtic cap a la pròpia identitat i la descoberta, amb el gaudi de la naturalesa, encara esclatant. Bona caminada, amics!
Etiquetas: PATRIMONI INTERESSANT