GIRONA, TEMPS DE FLORS - LA NIT DELS MUSEUS 2006

L'any 2006, amb motiu del Temps de Flors, Girona va recuperar la rosa més gran de la ciutat, la del monestir benedictí de Sant Pere de Galligants.

Aquest element arquitectònic està situat a la façana principal del monestir benedictí de Sant Pere de Galligants. Constituït a base d’un oculus central (petit rosetó ) molt adornat, que es desplega en un cercle d’arcs units per vuit columnes radials amb un treball filigranat d’escultura en els capitells.

La rosassa està emmarcada, per dins i fora del mur de la façana, per tres grans cercles esculpits i motllurats, disposats en degradació, que li donen un aire de grandesa i sumptuositat.

La petita rosassa central té una decoració finíssima, amb motius ondulats i florals.
Totes les columnes tenen un doble capitell esculpit, un dels quals sosté la conjunció dels arcs i l’altre sosté l’oculus. Hi ha una columna amb un capitell gòtic fruit d’una restauració posterior. Els motius dels capitells són monacals, florals i d’animals.

Al llarg dels arcs de la part superior de la peça hi ha una inscripció en llatí que diu:“ OMNES COGNOSCANT PETRUM FECISSE FENESTRAM” que vol dir “sàpiga tothom que Pere féu la finestra”. Aquesta hipotètica signatura ha motivat l’intent d’esbrinar qui fou aquest Pere. Malgrat l’existència d’un mestre Pere escultor, és més adient pensar en Pere com a l’abat que decidí la realització d’una rosassa, si no única, sí poc freqüent en el panorama català.

KuanUm, Plaudite Teatre i l'artista digital Maribel Pozo van dissenyar una activitat a petició de les responsables del Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona que volia abastar el cinc sentits. El visitant s'endinsava al museu seguint un camí de llum marcat per petites espelmes al terra. Aquestes el conduïen cap al claustre on podia veure unes noies que dansaven al bell mig d'aquest. Aquestes noies, vestides a la manera medieval, els convidaven, posteriorment, a tornar a penetrar a la nu, on podien sentir el SO, d'un tambor ocèanic. Tot seguit, gaudien de l'OLFACTE amb l'aigua de roses que els hi posava a les mans una altra noia. A l'absis del temple podien sentir amb el TACTE com creixia una rosa mitjançant l'experiència sensorial d'anar posant la ma dins de diferents recipients. Tot seguit, arribava el torn de gaudir amb la VISTA, tot posant cadascun una espelma encesa i, entre tots, dibuixaven la rosassa al terra, mentre una noia ballava sobre una projecció d'elements de foc. Abans de sortir, l'iniciat exercitava el darrer sentit, el GUST, tastant vi de roses i menjant una neula amb forma de rosassa.