miércoles, 1 de mayo de 2024

ALMADROC o ALMODROTE: "allos quesos o alls esquesos". Una recepta d'epoca medieval però d'origen molt antic.

L’Almadroc, antic “moretum” romà, és una recepta medieval que te com a base el formatge. Es tracta d'una salsa d’aprofitament amb base de formatge, oli (o mantega) i all. Es troba recollida als llibres de cuina catalans medievals, com el Llibre de Sent Soví (1324),o al Llibre de Coch.  Als llibres de cuina medieval escrits en català també s’anomena  d'allos quesos o alls esquesos.

Es tracta d'una preparació de textura ferma feta amb formatge magre, all, oli i aigua. És una preparació culinària molt senzilla de fer i està indicada per servir amb albergínies, verdures, carn i aus.

Es creu que el seu nom prové d’un encreuament de la paraula “moretum” (amaniment o salsa) amb l’àrab “madrus” (picat). L’almadroc o almedroc, és una picada o fins i tot, un tipus d’allioli amb formatge.

La preparació ens trasllada a les salses mares del mediterrani, com la salsa grega "myttotós", que autors grecs  clàssics expliquen com acompanyava a la tonyina i també ens porta a aquell afamat “moretum” romà, ben descrit a la literatura, als llibres d’agronomia i també mencionat als Fastos d’Ovidi.

L’origen grec, potser arribat des d’Àsia, ens porta a la realitat de que encara es troba pressent a  l’est del que avui coneixem com a continent europeu, on es fa una salsa similar, amb all, també d’origen clàssic: la “skordalia” grega. També a Itàlia, avui dia, les salses de formatge són corrents.

A Castella es coneixia com “almodrote”. Així ho diu Covarrubias l’any 1611 a la seva obra “Tesoro de la Lengua Castellana” (“Almodrote: cierta salsa que se hace de aceite, ajos quesos y otras cosas...”)  i també recull el “Diccionario de Autoridades” (1726, vol I)  i encara es fa en alguna illa canària amb el nom d’«almogrote» o «mojo de formatge», amb l’afegit de bitxo o tomàquet (productes posteriors vinguts d’Amèrica), i està present a la cuina sefardita lligat a les albergínies.

La recepta és aquesta:

Ingredients:

    • 125 g de formatge ratllat
    • 1 grana d’all (si es fa escalivat poden ser unes 5 granes ‘all)
    • 50 ml. d' aigua tèbia
    • 30 ml. oli d' oliva verge
    • Sal

Procediment:

    1. Dins d’un morter es pica l’all amb una mica de sal, tot remullant la grana en aigua.
    2. Quan estigui ben picat, s’afegeix el formatge ratllat i mica en mica l’aigua quan estigui a mig lligar es pot anar afegint mica en mica l’aigua per tal de que no es deslligui. Ha de presentar una consistència espessida.
    3. Es rectifica de sal. 



FREXOLS, UNA MENA D'AROMÀTICA CREP O BUNYOL MEDIEVAL, SEGONS ES MIRI

 FREXOLS

Recepta de cuina medieval recollida al Llibre de Sent Soví. De totes maneres de potatges de menjar. Edició de Rudolf Grewe. Barcelona Edit. Barcino, 2003.

CLXVIIII Qui parla con se ffa ffrexols. 

Si vols ffer frexols, se ffa axí: prin sàlvia e menta e ysop e sagurida e ruda e jurvert e ffaol e moritort e celiandre e comí tendre e matafalugua e altres bones erbes, de cadascuna segons que.t serà semblant; e piquales totes encemps ffont he règeu.  Puys ages fferina blanqua bé pessada, e destrempe’n les erbes ab aygua, e ffe’n resoles.

La recepta ens està presentant una mena de bunyol, crep aromàtica o truita sense ou.  

El mot “frexols” no figura en el diccionari, però si que una paraula semblant es troba al gallec: (“freixó”). Segons altres autors,  sembla que derivi del verb fregir. Si que el diccionari ens parla de la paraula “frèjol”, que significa prim, lleuger. I en aquest cas es podria relacionar amb el resultat final d'aquestes "truitetes" que queden molt primes un cop fetes...

També podem considerar-les un tipus de “ressoles” , de les quals trobem als receptaris d’aquesta època més exemples, algunes amb peix, carn, ous, formatge...

La recepta medieval no diu res de l'acabat final, per tant, ens l'hem d'imaginar i li podem donar moltes formes a la nostra voluntat.

Kuanum planteja aquesta proposta:

·        Preparem primer de tot la massa base, amb aigua amb gas, farina, un polsim de sal i una mica de llevat. La deixem reposar.

·        Entretant, es piquen els condiments secs al morter (comí, anís, fonoll...) i en una taula, es trinxen les herbes i es van depositant en un plat com a de mida de postres. Les herbes poden ser:  sàlvia, menta, sajolida, julivert, ruda, fonoll (només la fulla), créixens: de tot plegat, una mica de cada.

·        Totes les herbes han de quedar ben menudes. En el moment de preparar els fressols,  es barregen amb els condiments trinxats i finalment amb la massa de farina com si fos la base necessària per a preparar creps.

·        Escalfem la paella a foc mitjà amb oli (en comptes de llard), i agafem una quantitat aproximada de 40-50 g. de massa, a cullerades, de manera que quedi ben estès. Aneu amb compte perquè s'enrosseix molt ràpidament...

·        Es posa damunt un paper absorbent  i es menja d'aperitiu o si voleu, postres (es poden arrebossar amb sucre).

Es pot fer de la mida que hom vulgui, però queda millor fer-les ben petites, perquè queden més cruixents, ideals per a un aperitiu.

Totes són herbes digestives i són una manera agradable de menjar aquestes herbes tan profundament aromàtiques.